 |
| (Imatge presa d'ací) |
vas cobejat.
Dic el teu nom,
conjur de l'ombra.
Dic el teu nom
i cruix l'hort a vessar.
Dic el teu nom
si la magrana es bada.
Dic el teu nom,
paraula justa.
Dic el teu nom
cercant de dir-ne un altre.
Dic el teu nom
tot refilant l'oliverar.
Dic el teu nom
a ple migdia.
Dic el teu nom
al cim, davant la plana.
Dic el teu nom
amb coïssor als ulls.
Antoni Prats
Dic el teu nom
Ed. Aguaclara, 1994
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Un poema molt bonic com bonic és dir el nom de la persona estimada, encara que sigui fluixet...
Bon vespre, Jesús.
El nom de l'estimada és tot, ho representa tot.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada