 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
1
Com juguen amb nosaltres.
L'ocell sense moviment, amb caòtic ritual
li fan els ulls un espai ple d'encimbellades amenaces,
perdudes i tremoloses.
Paraules de dama, de fins somriures,
de gesmils amb soterranis podrits.
Paraules d'escòria, de suïcidi.
Ah! però
som gent civilitzada.
Cal venerar l’ordre.
Homes-diplomàtics, amb el seu producte
inventen noves consignes, efusives propostes.
Quina ganga, ser poble
és un luxe que ens donen, ens manen!
L'ambaixada de comoditats permet complaença,
ens dóna de menjar, ens ajuda
com a un iot que es perd.
Ara: ens ajuda.
Sí, a emmudir la veu.
2
Incorporar-se a la
mutilació
és el joiós mandat.
Fins i tot, e tutti
ne eravamo presi,
e ormai sapevo che
avrebbe deciso nostre vite.
Della mia vita.
Aixecar-se a
l'ordenança
als clarins, al
xim-xim de la jerarquia.
i
tornem a l'equilibri,
la nostra consigna:
l'honor és la primera
divisa. Defensem-la.
Ajeure's a la
vigilància d'Argos
amb un coltell de
metòdica xaranga,
a la que tots
pertanyem. Sense saber
on comença i on
s'acaba la follia.
Sens escrúpol
dibuixarem una nova
(vella) manipulació.
Avui, trenta de
maig, signe
en un obtús crit
dintre del silenci.
Josep Ballester
Passadís voraç del silenci
Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del
País Valencià, 1985
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Tots som una mica nàufrags, al mar de la vida, civilitzats o no...
Bon vespre.
...i anem buscant on arrecerar-nos.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada