 |
| (Il·lustració de Manuel Boix, inclosa al llibre ) |
ulls d'una tremolor tèrbola i letal, i
narius aletejant febrosament la teua figura de jonc,
ufanosa esquinçares amb les ungles
del deliri el meu donyet color d'aram i selvàtic.
«Al bell donyet li ha nascut una rosa: la rosa
és gran, sensual, graciosa...»
I amb un encès clamor de mite renovat,
tots dos, rabent i furiosament, us besàreu
sense afilar massa les espases,
a glops de foc i saliva, sense cap treva,
car el temps us declarava la guerra,
en retallar-vos cruel la collita de les
llunes esvaroses i la màgia d'aquella magrana
carnosa, que esclatava ja, tan impúdicament
i exquisida, al bell mig del teu cos.
Lluís Alpera
Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus
Llibres del Mall, 1985
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Em quedo amb la metàfora final...La flor del hibiscus, un esclat de foc!
Bon vespre, Jesús.
Lluís Alpera és un gran mestre jugant amb les imatges i metàfores.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada