 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
—qui prou les sabrà lloar?
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
Maria Antònia Salvà
Tretze poetes catalans a cura de Miquel Desclot
Ed. Laia, 1981
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
A mi també m'abelleixen aquestes quatre coses, d'aquest preciós poema que ja coneixia...
Bon vespre, Jesús.
Coses tan senzilles... encara que hi ha d'altres també desitjables.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada