|
(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Tu vindràs el
nou de setembre
amb els negres
cabells mullats d'aurora.
Jo t'inventaré
la màscara d'un abraç
en el llindar de
la porta.
Tu em mostraràs
el nou espai
amb poques
paraules,
et mantindràs
distant de galtes.
Jo et miraré amb
el cor a la gola,
tu em miraràs
penetrant-me
la caixa forta
del pit,
esperaràs un
concepte
que resumisca
les vacances
o alguna cosa
semblant
a l'aventura
d'expressar-me
amb el rostre
intens,
completament
intens de tu.
En la meua pell
succeiran revolucions.
Marisol González
Felip
Afegiràs abril
Ed. Derzet i Dagó, 1993
2 han deixat la seua empremta:
He trobat una imatge poètica preciosa:"amb els negres cabells mullats d'aurora", de vegades una imatge, val per un poema sencer...
Bona vespre, Jesús.
Totalment d'acord, Roser, de vegades una imatge val per mil versos.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada