EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 23 de setembre de 2016

POEMA AMB DATA (LXXXIII): 23 DE SETEMBRO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
23 DE SETEMBRO

Um olhar
tira o peito do abismo,
dá espaço ao canto,
levanta o vento –
é a música dos pássaros,
nos silêncios,
o romper de asas no firmamento.

---

23 SETTEMBRE

Umo sguardo
distoglie dal petto l’abisso,
dà spacio al canto,
s’alza il vento –
è la musica degli uccelli
nei silenzi,
l’irrompere delle ali nel firmamento.

Francesca Cricelli
Repátria
Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015
Més sobre l'autora, ací i ací


[Facilitat per Joan Navarro]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una mirada que ens recorda el cant de les aus i els silencis...És la música del vent!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Quants secrets amaguen les mirades! i quantes veritats mostren!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada