EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 18 de setembre de 2016

POETES LLETRAEDETANS: JESÚS GIRON ARAQUE

(Quadre 11. Mondrian)
Ara que observe aquest quadre de Mondrian 
m'adone que el nostre amor 
és una composició geomètrica exacta 
despullada de qualsevol iconografia. 
Tu i jo
vam ser creats a partir del color i la línia
         —matemàtica plàstica perfecta. 
Colors que es busquen entre ells, 
talment la foscor, al negre de la nit, 
el blau pàl·lid, a l'alba
          i el roig ardent, al capvespre. 
Línies que es creuen
          i esclaten en un cel de mans. 
L'espai gran del llenç,
       enorme ull sense tendresa, 
l'omplim de llavis i tacte sinuós. 

Ara que observe aquest quadre de Mondrian 
sé per què anomenen neoplasticisme 
el nostre amor:
                           transcendeix la realitat.

Jesús Giron Araque 
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un amor tan geomètric no és gaire romàntic, millor que sorgeixi d'una manera espontània i sobretot amb molta tendresa...
Bon vespre, Jesús.

novesflors ha dit...

Sí, la tendresa és important també.

Calpurni ha dit...

L'amor perfecte, com la geometria.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada