(Ipê, arbre nacional de Brasil) |
Lá onde
ninguém pode conter meu sonho
Repátria
Selo Demônio Negro,
São Paulo, 2015
[Poema facilitat per Joan Navarro]
| 21 DE SETEMBRE // Allí on ningú pot contenir el meu somni / aniré a gaudir-lo en un verger o en una cambra. Arnaut Daniel, per Augusto de Campos // Mantenir en l‘espera l‘esperança / de les últimes flors de la tabebuia, el goc / colorant les extremitats de l’arbre; les seves palmes negres en ventalls de llum.
[Traducció de Joan Navarro]
| 21 DE SETEMBRE // Allí on ningú pot contenir el meu somni / aniré a gaudir-lo en un verger o en una cambra. Arnaut Daniel, per Augusto de Campos // Mantenir en l‘espera l‘esperança / de les últimes flors de la tabebuia, el goc / colorant les extremitats de l’arbre; les seves palmes negres en ventalls de llum.
[Traducció de Joan Navarro]
2 han deixat la seua empremta:
L'arbre groc, com una bandera de tardor, símbol de llum!!!
Bon vespre, Jesús.
La llum que ens il·lumina, l'única llum, la llum pura!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada