POEMA AMB DATA (LXXXI): FUGITIVA

(Montitxelvo)

Jo dic que la plaça és el centre del món.

Núria, que viu a la plaça, m'escolta mentre

       es mira el pensament.

Aquesta matinada passava un camperol amb dos

        llebrers i la gossa parida.

Ara passen les dotze del matí, l’una darrere

       l’altra pel congost lateral de l'església. 

Anunciació s'agita en la màrfega amb el veí

       Francesc dalt més amunt, sota el sostre. 

L'avi trau la cadira a l’ombra esperant veure

        passar avantpassats quan és el dia dòcil

        qui s'asseu a l’ampit de les finestres. 

Núria m'escolta mentre es mira els pensaments. 

Diu l’avi que fa quatre segles, en la pedra

        del cantó, s'asseia a meditar l’àrab

        de barba negra i memòria de sàndal.

Mentre passa, el cabell de la mare de Núria,

        cargolat, negre com l’atzabeja,

        fa olor d'ultramarins.

Demà et cantaré, Núria, la cançó romàntica

        que ahir cantava un cec.

Quan no hi ha ja ningú.

Quan la lluna torne.

Quan l’avi se'n vaja després de pondre's el sol.

Quan l’Anunciació baixe i també el Francesc.

Núria escolta mentre es mira el pensament.

Núria s'alça.

Núria s'arromanga la falda i el brial

       per a passar el toll de la plaça.

Hui quinze de setembre de mil nou-cents

       trenta-cinc.

 Joan Climent

Notícia de murmuris

Poesia 3i4, 1989

Més sobre l'autor, ací