 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
SETEMBRE, 26
Comptar les síl·labes de la tardor,
Comptar les síl·labes de la tardor,
saber-se pols i carn de memòria antiga:
desapercebre's de la mort com a auriga
que ens mena les regnes vers la foscor.
Una adolorida domesticitat d'oblits,
de recialles sense còmplices, ni sentits.
Alexandre Navarro
La
part del centaure
Edicions Brosquil, 2003
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Comptar les síl·labes de totes les tardors passades, sense que la memòria caigui en l'oblit...
Bon vespre, Jesús.
Sí, perquè vivim ara però també abans.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada