EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 21 de setembre del 2016

POEMA AMB DATA (LXXXII): 21 DE SETEMBRO

(Ipê, arbre nacional de Brasil)
Lá onde ninguém pode conter meu sonho





Francesca Cricelli
Repátria
Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015
Més sobre l'autora, ací i ací

[Poema facilitat per Joan Navarro]

| 21 DE SETEMBRE //  Allí on ningú pot contenir el meu somni / aniré a gaudir-lo en un verger o en una cambra. Arnaut Daniel, per Augusto de Campos // Mantenir en l‘espera l‘esperança / de les últimes flors de la tabebuia, el goc / colorant les extremitats de l’arbre; les seves palmes negres en ventalls de llum.
[Traducció de Joan Navarro]



2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

L'arbre groc, com una bandera de tardor, símbol de llum!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La llum que ens il·lumina, l'única llum, la llum pura!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada