EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 15 de gener del 2018

CELOBERT

(imatge no identificada presa de la xarxa)
CELOBERT

Surto a fumar 
i el celobert vomita llum de lluna. 
M’agrada la ciutat allà on es mostra 
oberta i palpitant 
i és com l’anatomia d’una bèstia. 
M’agrada en els racons 
farcits d’enigmes diminuts i fràgils, 
murs esquerdats, 
desguassos que gemeguen, 
confluint 
en una canonada d’uralita 
i finestres petites que il·luminen 
no sé quines estampes quotidianes. 
M’agrada aquest indret,
aquest retaule, 
aquest mirall trencat on les persones 
tornen a ser, senzillament, persones 
i la vida batega, 
es manifesta,
estima, sua, necessita i caga.

Ricard Desola Mediavilla
Casa per casa
Pagès Editors, 2016
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada la vida quotidiana, té tantes coses plaents...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I cal viure-la encara que siga per una escletxa.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada