(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
MADRID
2009
Hace
años, una sombra con una capucha
y una
metralleta en la mano.
Hoy,
doce de febrero de 2009
entre
leer un viejo libro, muy viejo,
aquel
titulado de Nueva York,
y
esperar a que un poeta descubra
en la
puerta oscura del infinito
sus
ojos clavados con alfileres.
Entre
el silencio hipócrita
de una
ciudad que lo ha engullido todo,
y la sombra
sigilosa de una cabeza
acribillada
a balazos, la paz
habita
desde la luz y las alturas
como
una lengua de silencio,
que
habla de tantos nombres
en el
fondo del infierno.
----
MADRID 2009
Fa anys, una ombra
amb una caputxa
i una metralleta a
la mà.
Hui, dotze de febrer
de 2009
entre llegir un vell
llibre, molt vell,
aquell titulat de
Nova York,
i esperar que un
poeta descobrisca
a la porta fosca de
l'infinit
els seus ulls
clavats amb agulles.
Entre el silenci
hipòcrita
d'una ciutat que ho ha
engolit tot,
i l'ombra sigil·losa
d'un cap
cosit a trets, la
pau
habita des de la
llum i les altures
com una llengua de
silenci,
que parla de tants
noms
en el fons de
l'infern.
Un lugar por nosotros
Edicions Brosquil, 2006
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Aquest poema metàfora, és una mica "truculent" , com algun malson; és clar que la poesia pot ser de tots colors, fins hi tot negra...
Bon vespre, Jesús.
Negra com la vida que poguera ser blanca.
gràcie pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada