(Pintures rupestres de Tirig) |
LA CORRUPCIÓ
La poesia és un sistema
de vida. Un home de valor no rebaixa els seus límits ni un cavaller honest ofèn
la seua dama.
M'heu deixat sol i
abandonat, però jo sóc salvatge, un caçador salvatge, i tots els meus trofeus
són un joc de tristesa.
Si no som diàfans es
corromp l'espai buit, corrompem l'alegria que ens ajunta al misteri. El temor
és pecat i dubtar és obscè.
Hem deixat que l'amor
es podrís en el fang i no tindrem accés al foc secret. Som fills de corrupció.
Ens fan ser ninots d'infern perquè així ens destruïm. No ens deixen ser
feliços, contemplar-nos els ulls des del fons de la calma. Ens volen per ser
esclaus, ens porten al suïcidi. No ens deixen ser feliços.
Millor estarem junts
que no sols amb la por.
Els caçadors salvatges
Eliseu Climent, editor, 1984
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada