EMPREMTES

La poesia no és llàgrima / ella és en si mateixa plor. NICHITA STANESCU

dissabte, 10 de març de 2018

23 SENSE OVIDI: NOSTÀLGIA D'OVIDI MONTLLOR

(Fotomuntatge propi)
NOSTÀLGIA D'OVIDI MONTLLOR

La poesia dóna per a poc  
si se la mira  
amb ulls calculadors i rapinyaires, 
tan a la moda.
La poesia, però, ho dóna tot
si qui la mira
ho fa amb els ulls
amb què miraves,
si qui la canta
ho fa amb la veu
amb què encenies,
de passió,
de pietat,
de tendresa,
la pell i el cor malalts de tanta nit.

¿Però així qui mira ara?
¿Qui canta així
la vida i el poema?

Fa deu anys que fa fosc i fa silenci. 

Marc Granell
Tard o d'hora
Ed. Denes, 2006
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

A mi la poesia m'ho dona tot, gairebé em retorna al paradís de la infantesa...

M. Roser ha dit...

La poesia ho dona tot si sabem ser-ne receptius...Si la mirada és plena de tendresa i sensibilitat!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Tot és poesia, si se sap vuere bé.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada