EMPREMTES

Els poetes són homes que han conservat els seus ulls d'infants. LEÓN DAUDÉT

dilluns, 19 de març de 2018

[O VENTO...]

(Autor de la imatge: Aitor Arranz)
O vento
graba os seus estigmas
nas brancas paredes
do teu centro
vacio
e búscote
ali onde ninguén te buscou.

No sen tempo
da túa boca azul
nos seus doirados silencios.
Nos vidros da casa derrubada
onde dorme ainda a escrita
da luz.

Na silueta das antigas palabras
que non coñecin.
Nos seus reflexos de mar
búscote.

Da visión do teu rostro
regreso a min
á non visíbel forma

do branco violeta.

-----

El vent
grava els seus estigmes
a les parets blanques
del teu centre
buit
i et cerco
on ningú t’hi va cercar.

Al sense temps
de la teva boca blava
als seus daurats silencis.
Als vidres de la casa derruïda
on dorm encara l’escriptura
de la llum.

A la silueta de les antigues paraules
que no vaig conèixer.
Als seus reflexos de mar
et cerco.

De la visió del teu rostre torno
a mi
a la invisible forma
del blanc violeta.
Cesáreo Sánchez Iglesias
El rostre de la terra
Perifèric Edicions, 2009
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

El vent, jo que estimo la natura, és un fenomen que no em cau simpàtic, prefereixo un bon fred...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

A mi tampoc m'agrada el vent, i més si és de ponent!
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada