 |
| (Edifici de la Gerència. Alts forns de Sagunt) |
NOS AUTEM
Canten
altres l'orgull mineral de la Serra Menera,
deportat i
abocat a l'alt forn i a la fosa,
sublimant-se
en fumeres de foc i en fulgor siderúrgic,
laminant-se
en acer, cuirassant-se invencible.
Canten
altres el vent parcial des del port per al nòlit
del raïm i
les mares i holandes i cítrics,
la Gerència
elegant i el Casino dels pròcers
d’envanits
furgadents i raquetes de tennis.
Canten
altres els murs i els merlets i els herois
que es
guanyaren, traïts, la corona i el nom.
I el sol
reverberant, contra els escuts ja inútils,
en incendi
postrem sobre la Quarta Planta.
A
nosaltres, en canvi,
no ens convé altra glòria
que la de
la ferralla que oxidada torna
indefensa
com sang escampada a la terra.
O que la de
la pedra que ultratjada resta
insepulta a
extramurs i que mai serà marbre
ni mai
podrà plorar, com un tors mutilat,
allò que
fou tan viu i és ara a penes petja.
A
nosaltres, en canvi.
Antoni Ferrer
Entre la pedra i el ferro (Poetes pel patrimoni de Sagunt)
Onada Edicions, 2017
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Espero que si que ens convingui alguna cosa més positiva que la ferralla oxidada...
Bon vespre, Jesús.
La reconversió industrial en Sagunt va ser una destrossa gran. Cal llevar l'òxid a la societat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada