(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Sem título e bastante breve
tenho o olhar preso aos ângulos escuros da
casa
tento descobrir um cruzar de linhas
misteriosas, e com elas quero
construir um templo em forma de ilha
ou de mãos disponíveis para o amor.
na verdade, estou derrubado
sobre a mesa em fórmica suja duma taberna
verde, não sei onde
procuro as aves recolhidas na tontura da
noite
embriagado entrelaço os dedos
possuo os insectos duros como unhas
dilacerando
os rostos brancos das casas abandonadas, à
beira-mar.
dizem, que ao possuir tudo isto
poderia ter sido um homem feliz, que tem
por defeito
interrogar-se acerca da melancolia das
mãos
esta memoria lámina incansável
um cigarro
outro cigarro vai certamente acalmar-me
que sei eu sobre tempestades do sangue? e
da água?
no fundo, só amo o lado escondido das
ilhas
amanheço dolorosamente, escrevo aquilo que
posso
estou imóvel, a luz atravessame como um
sismo
hoje, vou correr à velocidade da minha
solidão.
---
sense títol
i bastant breu
tinc la
mirada fixa en els angles foscos de la casa
intente
descobrir un encreuament de línies misterioses, i amb elles vull
construir un
temple amb forma d'illa
i de mans
disponibles per a l'amor.
de fet,
estic enderrocat
sobre la
taula de bruta fòrmica d'una taverna verda, no sé on
cerque les
aus reunides en el vertigen de la nit
ebri entrellace
els dits
tinc els
insectes durs com les ungles esquinçant
els rostres
blancs de les cases abandonades al costat del mar.
diuen, que en
tenint tot això
podria haver
estat un home feliç, que té com a defecte
preguntar-se
sobre la malenconia de les mans
aquesta memòria
fulla implacable
una
cigarreta
una altra
cigarreta definitivament em calmarà
què sé de
les tempestes de la sang? i de l’aigua?
potser,
només m'agrada el costat amagat de les illes
em lleve amb
dolor, escric el que puc
estic
immòbil, la llum em creua com un terratrémol.
hui, correré
a la velocitat de la meua soledat.
Sem Título e Bastante Breve e Outros Poemas
Assírio e
Alvim, 2009
Més sobre
l'autor, ací
[Traducció del portugués feta per mi]
2 han deixat la seua empremta:
Llàstima podria haver estat un home feliç i ha pujat al tren de la malenconia, que corre tant com el de la solitud...
Bon vespre, Jesús.
Tesn raó: hi ha trens que més que trens són màquines piconadores.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada