CODA DE LA DESTRUCCIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CODA DE LA DESTRUCCIÓ

                                 La muerte es algo urgente

                                           J. CORTÀZAR

El dia obre sa llengua gelada

i escolto la flauta de set canyes sonar

com un fil entre el narcís i l’anet

i em pregunto què van cantar els poetes

que van insinuar la paraula de la destrucció.

Miro com cremen les iuques

malgrat la seva saba aquosa,

la rapidesa amb què es diu

s'ha cremat tot:

la fullaraca dels geranis,

les espores del pebrer,

les espines de la palmera

o el tronc d'un abatut llorer.

Incendio els rostolls

que romanen després de la nit.

S'anuncia una mort moderada

com el dia o el poema,

com la cançó, la seva llunyania,

la música ja sense música tot just.

He corejat totes les síl·labes de la terra

que trepitjo des d'aquest turó,

i més enllà la ciutat i les seves muralles,

i aquí els cossos entumits

dels soldats sota la roca,

els estratègics cadàvers de la guerra.

Aixeco pedres i les amuntego

al mur, en els límits de l'hort

de codony i calavera,

per besar un crani cap per avall,

quins ulls calorosos, imprevistos.

Mentre els comerciants inauguren

la seva capella en el temple,

la llum clava les ungles i cau

la música des de les vidrieres.

Oh déu recollit i ombrívol

dels diccionaris, gaudeix

amb la teva mirada d'allò innombrable

i crema les notes d'un òrgan de sàndal:

mentre els déus callaven la seva absència

darrere el llenguatge va viure el poema.

Juan Carlos Elijas

Tríptics dels déus absents

Onada Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací i ací