 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
LES FERIDES
M’estic a
casa aparentment per força,
devorant un
plat buit de mossegades
com qui
oblida el que vindrà. Tinc el cor
sincer com
el pinyol d’una cirera.
M’excita el
paladar i assaboreixo
paraules
dissecades sense gust.
Quan surto
no recordo les estrelles
ni a qui
abraçava mentre els ulls brillaven.
He dormit a
la gola d’un tauró
i m’he
empassat les teves arracades
amb una
ampolla de vi blanc d’agulla.
Jordi Roig
Escopir al fang (Redempció)
Viena Edicions, 2018
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Em costa una mica d'imaginar com deu ser un plat buit de mossegades...Suposo que és quan ja t'ho has menjat tot! I em costa veure la sinceritat al pinyol d'una cirera...Si que entenc el no recordar la persona abraçada amb els ulls brillants, si han estat moltes les que n'han rebut sota les estrelles...
Bon vespre, Jesús.
Les abraçades, si són sinceres, sempre es recorden.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada