EMPREMTES

Els poetes són homes que han conservat els seus ulls d'infants. LEÓN DAUDÉT

dimarts, 12 de juny de 2018

FUGIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
“Va ser una nit. Anem-nos a morir, va dir la mare. M’agafava fortament la mà. 
Jo la seguia dòcil, ben unit a l’amor i el ventre que em guiaven a tornar a néixer del dolor de dona.” 
Màrius Sampere

FUGIDA

Vam fugir de nit.

Vas agafar una bossa amb dues mudes
i un carret d’anar a comprar ple fins dalt
dels teus silencis i ferides.
I jo un cotxet de nines.

I ell trasbalsat obstaculitzant la porta de casa.

La discussió era jo.
Jo i les pastilles que no volies prendre.

Meritxell Gené
Després dels esbarzers
Pagès Editors, 2018
Més sobre l'autora, acíací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una fugida trista, però poètica...Un carret ple de silencis i ferides i la menuda el cotxet de nines, cadascú allò que li fa mal o el què li pot fer oblidar les penes!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Molt dur el poema, o més bé, el que diu que passa.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada