 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
“Va ser una nit. Anem-nos a morir, va dir la mare. M’agafava
fortament la mà.
Jo la seguia dòcil, ben unit a l’amor i el ventre que em
guiaven a tornar a néixer del dolor de dona.”
Màrius Sampere
FUGIDA
Vam fugir
de nit.
Vas agafar
una bossa amb dues mudes
i un carret
d’anar a comprar ple fins dalt
dels teus
silencis i ferides.
I jo un
cotxet de nines.
I ell
trasbalsat obstaculitzant la porta de casa.
La
discussió era jo.
Jo i les
pastilles que no volies prendre.
Meritxell Gené
Després dels esbarzers
Pagès Editors, 2018
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Una fugida trista, però poètica...Un carret ple de silencis i ferides i la menuda el cotxet de nines, cadascú allò que li fa mal o el què li pot fer oblidar les penes!
Bon vespre, Jesús.
Molt dur el poema, o més bé, el que diu que passa.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada