(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
TOT CONTEMPLANT EBRI
DES DEL MIRADOR DEL LLAC, EL 27 DE JUNY
I
Núvols negres. La
tinta vessada
tenyeix a mitges
turons i muntanyes.
Cristal·lina pluja,
que esguita perles
sobre la coberta de
la barca.
Arriba una ventada
agranant tot.
Des del mirador ho contemple:
l’aigua s’ha tornat
cel.
II
Peixos i tortugues,
lliures,
ens vénen seguint
sense por.
Lotus sense amos
floreixen per tot el
llac.
Bressolat per l’aigua,
des del meu coixí,
veig pujar i baixar
la muntanya.
Emportada per la
brisa,
la meua barca balla
amb la lluna.
2 han deixat la seua empremta:
Ebri de mar , de muntanyes, de cel...Ebri de natura. Molt bonic!
Bon vespre, Jesús.
Hi ha tantes petites coses qu admirar en la natura!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada