EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 24 de juny del 2018

[SÉ QUE NO M'IMPORTES]

(Imatge de la pel·lícula King Kong, 1933)
Sé que no m’importes. Ho sé, amb totes les lletres.
La teua puta cara de santa encantadora
de serps. Jure que no m’importa
gens. Encara que caiga a sobre meu l’edifici
aquell de Manhattan on un goril·la caçava
avions i la teua bellesa mentre em veus
i somrius però dic que no per dins
encara que em caiguen a sobre tots els edificis
de Manhattan, tota la gran illa granítica
de Manhattan, mentre tu somrius i, hòstia,
posen remember pels altaveus i se m’ericen
fins i tot els pèls de llocs que desconec quan
arribes i em toques. Només una mica. Al braç.
I tanta paret i tants blocs de granit o calcaris
i tants quilòmetres de mur absurdament alt,
llarg fins l’infinit, i tot per terra per una merda
de música remember i tu que ni em dius res.
Només somrius.

Josep Lluís Roig
La llum del curtcircuit
Editorial Bromera, 2018
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Sembla que no li importa gaire, malgrat tot ella no deixa de somriure, suposo que tan li fa...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El somriure sempre per davant!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada