 |
| (Fotografia de Nel·lo Navarro) |
Reconec
que tinc uns quants amics i amigues poetes.
No en són molts.
Quatre... Cinc... Sis?
Són gent que vola milotxes, escriu salms, recol·lecta
bolets, admira els ocells,
practica parapent, pasta fang, fins i tot hi ha algun que
pesca peixos...
Elles i elles se saben homes i dones
amb els peus envescats al rall
de les metàfores del carrer
i busquen les seues dosis de consol
sota l'estora de molsa
de boscos impossibles.
És aquesta una clàusula vital
que els converteix en éssers reals,
un gest que els retorna
el control dels àbacs de les paraules
i els aparta de les inútils autarquies
dels somnis.
Jo, mirant de reüll
per l'espitllera de la meua trinxera,
m'esforce per aprendre dels seus versos.
Nel·lo Navarro
Singladura incerta
Ajuntament de Nules, 2014
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Sovint els autèntics poetes, passen desapercebuts...Si tenim la sort de descobrir-ne algun, haurem trobat un trocet de felicitat!!!
Bon vespre, Jesús.
Poetes podem ser tots en algun moment de la nostra vida o sempre.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada