(Il·lustracions de Manola Roig) |
III
Veig el rastre de la serp hivernal sobre la roca
de la mirada de la libèl·lula. Col·leccione roses negres.
VIII
Sagne l'antiga resina d'aquests ossos que em sostenen
amb la complicitat de les processionàries. Campanades de silenci.
XII
Creix una gramàtica d'abelles joguinaires
que zumzegen als mots de la mel. Vasos hexagonals.
XV
Ai, veia tantes vegades el borinot de les pupil·les de l'arbre
topetant amb el vent de la bellesa. M'he tret els ulls.
XXII
En la doma de les paraules la metamorfosi dels braços
feia que la cigala generara el blues. Lleuger d'equipatge.
XXXI
Descendint al dolç abisme he hagut d'apartar a manotades
la legió de mosques impertinents. No sóc l'altre.
XLIX
El dard ros es llança sobre la flor pol·linitzant-la masculinament
amb la llarga espiritrompa. Les flors vénen de París.
LVIII
Se'm desfà la memòria entre els dits dels heterònims que et naixen;
adonats o tallanassos volant entre roselles. Poderosos helicòpters.
LXXI
El pecat se t'esvara pel nom i cognom del caramel de les ales
quan retalles l'ombrívola fageda. Bes de la bruna boscana.
LXXXVI
Només la nit et fa abandonar les íntimes galeries de la carn
perquè trobes fi a oïda de dames. Cadell de la fosca.
Insectostomia
El petit editor, 2016
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Un poema sobre insectes, curiós...I ves per on acabo d'aprendre que les flors venen de París, em, pensava que eren els xiquets, he, he...
Bona tarda, Jesús.
Seran les "fleurs du mal" de Baudelaire.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada