 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
mandarina agafa un núvol
el mira com una nina
recomença el joc letal
la mar brama
de tant en tant
amb la força d'un volcà
dins les entranyes
nina acrobàtica
salta a l'espai
pur desig
tremolor de mel
la tendresa que en mi habita
la mar està en calma
Miquel Català
Poemes de la nina mandarina
Ed. Germania, 2014
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Avui, la mar, pot ser que estigui en calma, però la nina acrobàtica, deu tenir ganes de jugar, com la mar embravida...
Cada acrobàcia és una poesia!
Bon vespre, Jesús.
I cada poema, una acrobàcia.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada