 |
| (Imatge pròpia) |
LA GAVINA
Voles,
albires la
mar,
la
immensitat de l'horitzó.
D'ales
esteses quedes
tota
amerada de sol.
Voles,
passeges l'aire,
l'amplíssim
infinit
perds sobre
la mar.
Enllà lluny
vull anar,
enllà,
on tot bada
els ulls
vull volar,
enllà lluny
volar
sempre,
volar,
amb tu.
Joana Navarro
Besllum
Ed. Denes, 2011
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Ves per on, conec la Joana...Ai, qui pogués volar com la gavina, feliç i lliure!!!
Bon vespre, Jesús.
Bona persona, la Joana. Les gavines van i tornen, però em sembla que encara que són lliures no saben molt bé per on van.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada