(Fotografia de Carles Ribas) |
«estimaré fins al límit
de la teva paraula»
Francesc Garriga
Camin sobre el fil
dels calius del pregoner.
Les paraules s'escurcen
i s'oliegen, o es rovellen.
El camí fèrtil també es fa cul-de-sac;
comença la treva dels àngels. Sense rostre,
sense pare, amb fleumes a les mans.
Puc parlar i perdre els sentits.
Però sempre gesticularé l'adjectiu exacte
entre les costelles.
dels calius del pregoner.
Les paraules s'escurcen
i s'oliegen, o es rovellen.
El camí fèrtil també es fa cul-de-sac;
comença la treva dels àngels. Sense rostre,
sense pare, amb fleumes a les mans.
Puc parlar i perdre els sentits.
Però sempre gesticularé l'adjectiu exacte
entre les costelles.
Esquenes vinclades
Edicions de 1984, 2017
2 han deixat la seua empremta:
Em sembla que aquesta cadena està feta de paraules rovellades, però així i tot aguanten el vell teulat...
Bon vespre, Jesús.
Rovellades perquè ha hagut de suportar el pas del temps.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada