EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 23 de setembre del 2018

LA GAVINA

(Imatge pròpia)
LA GAVINA

Voles, 
albires la mar, 
la immensitat de l'horitzó. 
D'ales esteses quedes
tota amerada de sol. 
Voles, 
passeges l'aire, 
l'amplíssim infinit
perds sobre la mar.
Enllà lluny
vull anar,
enllà,
on tot bada els ulls
vull volar,
enllà lluny
volar
sempre,
volar,
amb tu. 
Joana Navarro
Besllum
Ed. Denes, 2011
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ves per on, conec la Joana...Ai, qui pogués volar com la gavina, feliç i lliure!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Bona persona, la Joana. Les gavines van i tornen, però em sembla que encara que són lliures no saben molt bé per on van.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada