(Portada del llibre) |
ÁGUA FORTE
fervem nos ombros
dos montes
as pedras do silêncio
dos montes
as pedras do silêncio
e isto podia ser o mundo
ou a casa onde a morte
se cansa de mentir
ou a casa onde a morte
se cansa de mentir
no céu, só os restos
dum incêndio trabalham
esta febre do olhar
dum incêndio trabalham
esta febre do olhar
toda a tarde
te respiro por entre
as árvores submersas!
te respiro por entre
as árvores submersas!
estou tão quente
como um fruto
que o sol ferrou
como um fruto
que o sol ferrou
só, só eu
te sei cantar
te sei cantar
até seres chuva
Gil T. Sousa
Água Forte
Editora Urutau, 2019
AIGUAFORT // bullir
a les espatlles / des dels turons / les pedres del silenci // i aquest podria
ser el món / o la casa on la mort / es cansa de mentir // al cel, només les
restes / d’un foc treballa / aquesta febre de la mirada // tota la vesprada / et
respire entre / els arbres submergits! // estic tan calent / com una fruita / que
el sol va endurir // només, només jo / et puc cantar / fins a la pluja
[Traducció del portugués feta per mi (amb cert atreviment i alguna errada, potser)]
2 han deixat la seua empremta:
"tota la vesprada et respire, entre els arbres summergits"...
No es fàcil traduir poemes, penso que te n'has sortit prou bé!
Bon vespre, Jesús.
El poema conté boniques imatges, sí. I he fet el que he pogut en la traducció.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada