 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi) |
Pensava que un fill és sempre un esqueix del
teu cor capaç de viure, i créixer, i brostar pel seu compte. És, talment un
tany de roser, una sarment de parra, o un brot de llorer capaços d’aferrar
lluny de la soca.
Gabriel Janer Manila
La flor de dins
No hi ha conjur.
Només el cos
tan ple de pell,
tan ple de pells,
tan ple de l’altre.
No hi ha conjur:
és una tarda.
La tarda nostra
amb tot obert
fins a l’estrella:
la tarda al vent,
la tarda a terra.
No hi ha miracle.
Només un tany
de rosa endins
que se’ns escapa
i que no tant.
No hi ha miracle:
és una flor.
La flor infinita
amb la flor eterna
i tant se val:
la flor de dins,
la flor més seva.
No hi ha després.
Només els dits
damunt la panxa
i que ara vinc,
que ara t’escolto.
No hi ha després:
és el delit.
L’ànima solta
i els sentits que
s’arremolinen:
delit de món,
delit de néixer.
Blanca Llum Vidal Carrasco
Amor a la brega
Pagès Editors, 2018
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'ha agradat molt el text de Gabriel Gener Manila...
Cada flor és un miracle!
Bon diumenge, Jesús.
I cada flor anuncia la vida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada