CARAMEL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CARAMEL

Passejo dins la boca dues lletres

repetides que formen el teu nom.

Salivo gust de mel, maduixa i sucre,

i el passo per les galtes, per la llengua,

i el faig jugar amb les dents més esmolades

a que hi xoqui i es deixi mossegar.

De tant en tant s’enganxa al paladar,

o em crema les genives, fins que es llima;

llavors es torna un peix –sabó dins l’aigua–,

s’escapa, se m’amaga i deixa aroma

de llor quan, com un déu, torno a encalçar-lo.

Però de tant jugar a cuita-amagar,

després d’assaborir-lo sense fre,

se m’ha anat fent petit, se m’ha aprimat,

s’ha esmolat com la fulla de l’acer,

i ha fet sagnar-me els llavis que el van prendre,

van aprendre’l, i no el podran no dir.

Jordi Julià

Els déus de fang

Ed. Bromera, 2007

Més sobre l'autor, ací