EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

dimarts, 22 de gener del 2019

DESCENDIMIENTO / DAVALLAMENT

(El davallament. Rogier van de Weyden. Museu del Padro. Madrid)
Ninguno
de nosotros
podemos descansar.
Un extraño equilibrio
nos mantiene en un gesto imposible
-a veces
esas manos que no
se corresponden. A veces
esos pies-. Nadie viene a sacarnos
de aquí.
Hay algo muy estrecho
en esta habitación.
Abandonarse.
Ven.
Una pila de carne contra un suelo caliente.

---

Cap
de nosaltres
podem descansar.
Un rar equilibri
ens manté en un gest impossible
-a voltes
eixes mans que no
es corresponen. A voltes
aquests peus-. Ningú ve a traure'ns
d'ací.
Hi ha quelcom molt estret
en aquesta habitació.
Abandonar-se.
Vine.
Un munt de carn contra un sòl calent.


Ada Salas
Descendimiento
Editorial Pre-Textos, 2018
Més sobre l'autora, ací i ací

[Traducció del castellà feta per mi]

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

De vegades la vida no és com la voldríem viure...
Bon vespre, Jesús.

Unknown ha dit...

Jesús: cómo crece el poema en valenciano, qué lujo poder leerlo traducido por ti. Qué regalo. ¡Gracias!

Calpurni ha dit...

La vida és com ella vol, M. Roser.
El regalo es tu libro, Ada.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada