 |
| (El caminant sobre el mar de núvols. C.D. Friedrich. Kunsthalle d'Hamburg) |
FRONTERES
A Caspar David Friedrich
Hui el cel i la mar s’han fos
en una abraçada grisa
com la teua mar de núvols.
Als meus peus, lluny de la tristor,
s’escampa una terra
d’aventures intangibles.
Al cap i a la fi,
l’horitzó és només una altra frontera
i totes són millors si es desdibuixen.
Alba Fluixà Pelufo
Galeria d'incerteses
Edicions Bromera, 2109
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
L'horitzó és com una frontera per la qual no calen passaports...El cel i el mar, sovint s'abracen tan fort que no saps on comença l'un i s'acaba l'altre, sobretot es confonen quan el da és gris!
Bon vespre, Jesús.
I com són d'artificials les fronteres!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada