EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 10 d’abril del 2019

PREGÀRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PREGÀRIA

La voluntat s’ajorna en el present,
es confia a la guarda del penyal
i s’abandona a les parets de pedra
amb els sons inquiets d’una pregària.

Hem contemplat els grocs, els vermells ferro
del sòl tancat als boscos de pinedes;
aturem l’esperit i el pensament,
al compàs de la pausa de l’espera.

Reconeixem el tall de la fractura,
el rastre que ha deixat entre les roques
el pas del temps, la fuga inesborrable.

Deixem sentir el cos dins de l’espai,
ara i ací en l’instant d’aquest moment,
porta en suspens al fons de la certesa.

Teresa Pascual
Vertical
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La pregària és fruit de la nostra voluntat, l'esperit i el pensament si submergeixen amb el pas del temps i n'esperem el resultat amb certesa...
Bon cap de setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

I el resultat ve.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada