(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
És arribada l’hora en què l’angoixa
serà fruit de la certesa i no del
dubte.
Tot allò que sabem ja ho sabíem,
però hem comprés que serem ferits
per la mateixa daga que abans
passava de llarg cercant un altre
parador.
Avui hem de conviure amb un neguit
que no té cap porta d’eixida oberta,
perquè la vida ha traçat gèlidament,
com qui separa territoris estranys,
una línia divisòria recta i
infranquejable
entre el que ara som i el que volíem
ser.
Hores ingrates
Bromera Edicions, 2015
3 han deixat la seua empremta:
Excel·lent, el tall de llum a la porta. ¿Entrar o sortir? ¿Escoltar? ¿Decidir?
El mateix contrast dels dies i les nits, i de les nostres esperances.
Una abraçada.
Veig que ha sortit un post que no has publicat, el dels ocellets, a mi també em passa de vegades...
Un futur poc esperançador, amb dubtes i neguits!
Bon vespre Jesús.
Vivim sempre el contrast, sí Olga.
Els dubtes i els neguits són part nostra, M Roser. El post a mig publicar va ser una errada mentre el preparava. Ja el publicaré sencer.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada