(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
17 DE MAIG
Els llavis de magrana oberts,
La pell calenta de les seves
cuixes
entre les teves, l’amor
amb precaucions, enretirant-te
quan esclata.
Ritmes deixats
en una habitació llogada.
La
recordes,
envilit, sens sortida,
perquè ja ets massa vell per a
estimar
i encara no prou cínic per fruir
irresponsablement.
Passaran
anys
i et compraràs, segur, una ànima
per conviure amb el covard que
oblidaràs
que fores. I callarà el desig,
ofegat per l’amor que has ofegat,
incapaç de llepar
sens memòria la pell dolça
de la joventut que se’t dona
ignorant, enlluernada,
la teva impotència per la vida.
Pere Rovira
Distàncies
Eliseu Climent, editor, 1981
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Una amor potser una mica sòrdid que es recorda a la vellesa...
Bon vespre, Jesús.
Sí, això sembla, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada