 |
| (Imatge que acompanya el poema al mur d'Instagram de l'autora) |
Jo també soc
immigrant
cada vegada
que mudo
i em descobreixo
un nou replec,
sempre
que em miro
i no em sé.
Migrant de mi
esdevinc
immigrant
del meu jo.
Bel Granya
Poema del mes (juny) del PEN Català
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
No sem'havia ocorregut mai que podéssim ser immigrants de nosaltres mateixos...És una mica desconcertant, suposo que si tenim diferents personalitats podem anar de l'una a l'altra...
Bona vesprada, Jesús.
De vegades som nosaltres i no ho som.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada