 |
| (Imatge no idenificada presa de la xarxa) |
INVOCACIÓ
A tu t’invoco, petit germà meu sobre el teu
llit de mort. Tirat a sobre, allí deixat, embolicat en draps i més draps i
petits vestits de nounat i plorant sempre. Tan petit. Tan allargassat i petit.
Ros com el sol, absurd com les coses que es mouen entre dues fronteres i fan
dubtar de tota realitat. Fràgil com el gel que cobreix el llac i no pot
suportar ni el pes de l’au migratòria pocs segons. Blanc i trist, com si algú
hagués deixat dins seu una llarga condemna. Tímid i poruc animal humà que vas
néixer amb l’alè de la mort a templa i templa, fins que te’n vam poder
arrencar, a tu t’invoco!
Clínica del Perpetuo Socorro, Lleida.
Dolors Miquel
Ictiosaure
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Quin poema més dolç i trist... Aquests peuets m'han arribat al cor i m'han fet pessigolles !
Bon vespre, Jesús.
La tristesa com a part de la poesia. Però quanta destil·la el poema!
Gracies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada