(Imatge pròpia) |
L'amor perfecte que tiba el cant del cos
l'embriaguesa dels cossos
com l’instant etern de la consumació
com el vent del desert la vastitud
com la bellesa del crepuscle al dematí
com l’esperança de la mort
com la paraula subtil i fugissera
com la destral del temps indefugible.
Mai no són les ferides inútils.
Vides de vidre
Onada Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
No sé pas si existeix l'amor perfecte, potser depent de com li vagi a cadascú!
Bon vespre, Jesús.
Potser no existisca però haurà algun amor quasi perfecte.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada