EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 26 d’octubre del 2019

MOSQUIT-TIGRE

(CDC Wikimedia)
MOSQUIT-TIGRE

És tan vanitós
com nosaltres,
les teves víctimes.

Desfàs
paradisos febles;
malmets moments
potser màgics.

Si et matem de set;
mors;
si et fumiguem,
desapareixes.

Ets un amistançat
de l’estiu,
i no sabem
qui és la teva família.

T’esperem, et temem,
no et volem,
i tu, per feblesa,
vens, t’obstines.

Marta Pessarrodona
Animals i plantes
Editorial Meteora, 2010
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un poema divertit...A mi no em piquen mai els mosquits, però ves per on, l'única picada va ser d'un mosquit tigre, em va desafiar!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Quina sort, M. Roser! La majoria estem farts d'ells.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada