 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
CADENA
TRÒFICA
En
veure’t,
els ulls se’m van agenollar.
Les
paneres de la gana,
els
càntirs de la set,
quins
xiscles.
Amb
urgència,
qualsevol
tàctica valdria:
el riure
de les hienes, la xerradissa
dels
lloros, les llàgrimes de cocodril,
el
camuflatge dels camaleons,
la boa,
que s’ho empassa tot,
de la
flor carnívora
la
llengua de vellut.
La natura és
així:
res ni
ningú s’escapa, en la cadena tròfica,
d’un
depredador.
A
voltes, en els besos,
topen
les dents.
Manuel Forcano
A tocar
Edicions Proa, 2020
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
No ens oblidem que el principal depredador, és l'ésser humà...
Bon vespre, Jesús.
Així és M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada