EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dissabte, 15 de febrer de 2020

FEM VIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
FEM VIDA

Calla, no cal que diguis res,
només escolta, observa, sent.

Surt al carrer, fes vida,
escapa't de la presó de tu mateix.
I entre escriure o no escriure,
mira de viure poèticament.

Manel Vallés i Arín
Sal negra
Edicions del Sud, 2019
Més sobre l'autor, ací

4 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

M'embadaleix aquest poema! Quan no estàs inspirada és que potser estàs vivint de manera poètica i no ho saps!

M. Roser ha dit...

Viure poèticament és anar per la vida observant i interioritzant tot allò que t'envolta...I si després ho vols compartir, els altres t'ho agrairan!
Bon vespre, Jesús.

Manel ha dit...

Moltes gràcies,Jesus
Tens un magnific blog de poesia!
https://salnegrapoemes.wordpress.com/

Calpurni ha dit...

Cal viure poèticament perquè la vida és poesia!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari