EMPREMTES

A poesia torna a vida bela, ampla e completa. No mundo da poesia não existe impossibilidades! MAJELA COLARES

dimecres, 12 de febrer de 2020

BALADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
BALADA

At night, alone, I marry the bed
ANNE SEXTON

Avui has llegit en una veu tan alta
“at night, alone, I marry the bed”
que has creat un oblit, persiana verda
tallant-te el pas dels reflexos del vidre
sobre la pell fràgil de la memòria.
Albire el far, alone, de cada port,
d’on ixen els vaixells a les ciutats
que mai coneixerà més que pel nom
i enyore el nom que enyora i imagine
olors que s’imagina que l’envolten.
Entreveig els acords de la balada
sentida hui en una veu tan alta
remoure’s contra l’aigua del seu llit
on tornen els vaixells de les ciutats.


Àngels Gregori i Teresa Pascual
 Herències
Perifèrics Edicions, 2011
Més sobre les autores, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La memòria té una pell tan fràgil que fins i tot un reflex la pot travessar i fer que alguna cosa que entorem, caigi en l'oblit...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La memòria de vagades juga males passades.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada