 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
VAIG PELS CARRERS ESTIMANT PROSTITUTES…
Vint flors brodades amb constància,
entre cançons i puntes de coixí,
fins a la darrera claror del dia,
quan les cavalleries es recullen, plegades.
entre cançons i puntes de coixí,
fins a la darrera claror del dia,
quan les cavalleries es recullen, plegades.
Vint flors sostretes als esguards
cobejosos del sexe jove esclatant,
entre el cant dels grills i l’ombra
trontollant de l’òliba que s’amaga.
cobejosos del sexe jove esclatant,
entre el cant dels grills i l’ombra
trontollant de l’òliba que s’amaga.
Els teus vint anys han estat
vint salvatges flors, avui collides
per libar-ne el nèctar a la bresca
vint salvatges flors, avui collides
per libar-ne el nèctar a la bresca
del luxuriós eixam ciutadà.
Francesc Parcerisas
Vint poemes civils
Ed. Ariel, 1967
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Cadascú estima allò que li ve de gust...
Bon diumenge, Jesús.
Imagine que serà una estima per dolor.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada