 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
MAGNÒLIA
L'esclat de la magnòlia a la posta,
fregant el voraviu sensible de la llum,
afina la blancor del món obscur.
El color blanc
impulsa allò passat al temps present:
projecció del somni en el món dels vius.
La ment reprèn un moviment de màquina,
s'accelera el batre rítmic del cor:
dos cossos nus s'entrellacen a l’ombra
que, tot fluint de l'arbre,
submergeix,
lentament, les runes del jardí.
Antoni Tàpies-Barba
Matèria dels astres
Edicions 62, 1992
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Precioses les magnòlies, el seu color i la seva olor ens fan somniar, en la poesia del capvespre...
Bon vespre, Jesús.
Les magnòlies fan una flor preciosa molt cridanera.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada