 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Si en lo mal temps la serena bé canta,
jo dec cantar, puix dolor me turmenta
en tant extrem que ma pensa és contenta
de presta mort; de tot l'aldre s'espanta.
Mes, si voleu que davall vostra manta
muira prop vós, hauran fi mes dolors:
seré l'ocell que en llit ple de odors
mor, ja content de sa vida ser tanta.
---
Si en el mal temps la sirena bé canta,
jo dec cantar, que el dolor em turmenta
fins a l'extrem que la pensa es contenta
de morir ja; de tot l'altre s'espanta.
Però deixeu, davall la vostra manta,
que muira amb vós, i no tindré dolors:
seré l'ocell que en un llit ple d'olors
mor, ja content que la vida ha estat tanta.
Joan Roís de Corella
Perills d'amor
(Versió d'Eduard J. Verger)
Ed. Barcino, 2013
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Realment amb la mort s'acaba el patiment...Cantar pert foragitar el mal, per això diuen, qui canta els seus mals espanta.
Bon dia, Jesús.
Amb la mort s'acaba tot. Però l'amor, s'acaba?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada