EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 10 de març del 2020

25 SENSE OVIDI

      

         De mica en mica, per tant, la serenor que li calia. Amb la Neus al costat, que tot ho donava, i amb el treball, que continuava essent-li passió. podia afirmar, quan es posava a fer balanç que, "sobretot, he estat molt feliç". Li agradava la feina, i sabia que la feia bé. Des de bon començament que ho havia tingut clar: "si hi arribava, seria feliç". Res de laments ni de singlots: acabava de complir els cinquanta ("una putada com una casa de pagès", això sí), tenia una casa des d'on es veia el mar i el Tibidabo, tenia amics i algú per estimar. Era l'Ovidi, collons, fins a la mort.

Núria Cadenes
L'Ovidi
Eliseu Climent, editor, 2002
Més sobre l'autora, ací

1 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Haviem quedat amb l'Ovidi que un dia vindria al meu programa de radio, però ja no hi va ser a temps.
La portada del seu primer disc, li va fer el meu germà, ves per on...

Publica un comentari a l'entrada