[NO HO HAN ESTAT MAI,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No ho han estat mai, t'ho juro, de marbre blanc,

les flors de taronger; sempre han viscut callades.

Podrien contar també paoroses solituds

d'animals salvatges. Però viuen

colgades amb eterns tresors de rèptils

i de prínceps: orgíaques festes,

on es fa l'amor sota els arbres;

on simulen menysprear, dues generacions creuades, begudes

i llepolies per mà experta enverinades. Les dones

sense ungles als dits dels peus són ja només estàtues.

T'ho juro. Emplaçada nua entre les roses sense punxes

escampades sobre les lloses, reconeixeràs ocasions pretèrites.

Les beates et cobriran el crani amb

vels d'estampades papallones,

i les teves despulles correran amb els fantàstics

esbatecs dels músics. Serà un temps illenc; es mancarà

al decòrum guardat a les desconegudes visites; la maledicció

prevista a l'horitzó et farà deixar, dels morts, la damnosa

impotència. Els còmics, sense poder desfer l'encís del vici,

faran imitacions increïbles. Experts harúspexs et conglaçaran

les grogues entranyes, i un mut entonarà ignorats cants

de batalles victorioses. Teixida així la pròpia teranyina,

et parlaràs sola i t'arrencaràs, a crits, el plor impossible.

Josep M. Palomero

Innocents de pagana decadència

Eliseu Climent, editor, 1978

Més sobre l'autor, ací