EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 22 de març del 2020

RAUXA

(Imatge presa d'ací)
RAUXA

Deu ser que el veritable amor
només admet el temps verbal
del futur condicionat.
Fins i tot les fulles de pi
moren, i s’assequen els rius,
sentim el que no hem viscut.
Ni la ira horrible dels déus
s’eternitza més que un llampuc.

L’amor és com la pols i el llot
i les crostes de terra seca
que ha empedreït l’hivern ventós,
on s’estanca l’aigua salvatge.

Avui, com que no sents dolor
i et veus les ales generoses,
prometràs un amor per sempre.
Demà, però, ¿qui en sap del cos
i de la ment la rauxa estulta?

Josep Borrell Figuera
Desmesura d'amor
Pagès Editors, 2020
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt, el comentaré al meu blog de seguida que pugui.

Calpurni ha dit...

Molt bé, Helena.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada